divendres, 21 de setembre del 2007

Reagrupant l'esquerra

Es prepara una Conferència Nacional peculiar, per dir-ho amb finezza. Per un cantó el Reagrupament de l'ex-conseller Carretero amb el seu retorn a les essències i una esmena a la totalitat de la ponència marc. Sincerament, no me'ls crec els postulats d'aquest corrent. Entre altres coses perquè fer política és sobretot ser conscient de les circumstàncies que determinen el present i les que es desitgen pel futur. I la seva postura és això: essencialista. Del catalanisme de resistència i barricada contra l'Espanya prepotent. De la cultura com a punt de partida i no com a lloc de trobada. O és que no som conscients dels canvis demogràfics recents? No es pot construir un sentiment independentista, sobiranista o l'isme que volgueu sense oferir res a canvi. Els catalans -nous, antics i mitjans- voldran ser un estat quan aquesta opció els suposi un millor nivell de vida. Tan senzill o tan complex com això. La resta són romanços. El Reagrupament ens vol en la marginalitat de creure'ns la consciència nacional d'una Catalunya que va morir amb el segle XX.
Per altra banda, l'acció de l'Esquerra Independentista és, segons la meva percepció, un moviment per canalitzar els neguits d'unes JERC que, atenallades per l'acció de govern d'ERC, es comencen a sentir dir botiflers per altres grups independentistes que sembla que tinguin la patent de cors i la veritat catalana a les venes. Sí, clar: Referèndum al 2014. Horitzó llibertat a partir de l'any vinent... Però com? Si ens prohibeixen un simple partit amistós i ens quedem sense recursos polítics ni socials, què no faran amb una Llei de Referèndum, per posar un exemple?
A aquest país ja no li calen més arengues, necessita accions. I el que tenim davant és camp obert.

PD: El joc del pedra, paper, tisora que s'està fent a Calàbria me'l deixo per un altre post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada