L'Onze a Reus

El burca constitucional

La Diada Nacional de l’onze de setembre és sempre un bon moment per fer balanç tot just iniciat el curs polític. L’actualitat ens fa estar pendents de la solució final que els guardians de la fe constitucional poden donar a un migrat Estatut d’autonomia, mentre contemplem com un advocat falangista representa l’estat espanyol al jutjat que ha d’intentar aturar la veu del poble a Arenys del Munt.

Fins avui, a la proa del trencagels nacional hi ha Esquerra Republicana de Catalunya que, més enllà de les crítiques ràpides per a consum immediat ha portat al debat polític diferents aspectes que tan sols fa sis anys defensava en solitari: l’autodeterminació i el dret a decidir, el concert econòmic previ a la sobirania, la llei de consultes o la nova distribució territorial en vegueries en són alguns exemples. A estribord, alguns militants destacats de Convergència comencen a sortir de l’armari arrossegats per la consulta de la vila del Maresme. A babord, a les files del socialisme i el post-comunisme se’ls enderroca el federalisme i l’internacionalisme amb què havien bastit la confusió identitària.
El vaixell ja ha salpat de port. No podem continuar en un estat que ens obliga a cobrir-nos la identitat, orgullosament dolgut quan no indignat del nostre voler ser exhibint uns textos que interpreta segons el clima i que anomena sagrats.