Com
a poble esdevingut ciutat, Reus gaudeix d'una intensa agenda cultural
i política. Seguir-la demana temps lliure o manllevat d'altres
obligacions, de vegades forçant la quotidianeïtat. Però quan la
realitat s'imposa als desitjos, la desconnexió és obligada. Però
aquest fet , lluny de privar-nos de l'actualitat publicitada ens
permet descobrir un altre Reus talment com si es tractés d'una
pel·lícula de ciència-ficció.
Passat
el tomb de ravals, més enllà d'associacions i entitats, d'actes i
esdeveniments anunciats i reenviats pel 2.0, més enllà de sopars i
tertúlies, amanits amb convidats d'excepció, respira una ciutat
anònima que manté uns referents més trivials: els partits de
futbol al bar, la tertúlia a peu de plaça mentre es tragina la
compra o la televisió d'àmbit estatal, per exemple.
És
una ciutat 1.0, feta de dependentes, que també s'aixequen ben
d'hora, ben d'hora, i que pleguen tard, ben tard. Que posen els nens
al llit a quarts de deu, i no poden assistir a concentracions
reivindicatives. És feta de repartidors i comercials, que són tot
el dia fora de casa, cinc dies per setmana i els dissabtes no volen
navegar entre la marea compradora que inunda el centre de la ciutat.
Que no van de pintxos ni de tapes perquè a casa només hi entra un
sou des de fa mesos. Són avis i àvies que fan de saltimbanquis
amateurs per poder donar un
cop de mà amb els horaris dels fills i dels néts. Són persones que
ni tan sols llegiran aquest article, perquè internet és un
divertimento més, i els seus referents informatius són uns
altres.
És
un altre Reus, totalment desconnectat de l'oligocràcia
cultural, social i política; que no
ha percebut - per acció o omissió- la necessitat d'afegir-se a la
dinàmica ni a la identitat reusenca; i que resta oblidat en
el disseny de campanyes de sensibilització identitària o en
l'exigència dels nostres drets com a poble.
Però que malgrat tot, viu, treballa i paga els seus impostos aquí.
I que també habla
d'independència.
Segons
la darrera enquesta del CEO, un 45,4% dels ciutadans votarien Sí a
la independència de Catalunya. Això són 31.878 persones de les
70.216 que aquest passat #20N tenien dret a vot. Podem debatre ad
aeternum si el got
és mig buit o mig ple. Però és irrefutable que el got té aigua.
Per tant, és imperiós arribar a connectar amb la pluralitat
d'aquest Reus en els propers tres anys. Sortim a buscar-los?
Article publicat a Reusdigital.cat el 25 de novembre