Faula del ruc

(Adaptació en temps de crisi i... presupuestos del estado)

Hi havia una vegada un campesino que tenia un ruc molt treballador i obedient. Mai remugava per un sac de més o un jornal una mica més llarg. El campesino va sentir que venien temps de crisi i va pensar: "Tengo que ahorrar". Així que va decidir restringir la ració d'alfals que donava a l'animal a 3/4 parts de la ració normal. El ruc va menjar el que li donaven, va continuar fent la feina que se li encomanava i no va queixar-se.
Després de dues setmanes i veient que la cosa funcionava, el campesino, atemorit pels temps difícils que s'albiraven, va reduir la ració a 1/2. L'ase, no va dir ni idem ni bèstia.
Tres setmanes més tard, l'home, satisfet per la seva gran visió de l'economia agrària i l'èxit de les seves mesures, va deixar la ració d'alfals a 1/4 part de la ració normal.
Al ruc ja se li marcaven les costelles i anava capcot. Amb tot, anava fent les seves tasques i -tot i algun defalliment momentani- complia amb els seus deures d'animal de càrrega.
Sense pensar en cap moment que n'estava fent una d’ase i seca, el campesino -en un atac d'innovació rural- veient que l'ase s'havia acostumat a les restriccions nutricionals, va decidir suprimir el farratge en la vida de l'animal. Al cap de tres dies era mort.
Els campesino es va lamentar: "Vaya por Dios! Ahora que lo habia acostumbrado a no comer, va y se muere el burro".
Diuen que l'ase mort era un guarà català.

El vestit de la Vitxeta

Des de fa un parell o tres d'anys, si no més, llegeixo de forma recurrent les intencions de diversos aprenents de polític amb "les noves formes de fer política". Ja em perdonareu, però fa més de tres mil anys que els humans fem política. Més que res per evitar perdre la vida en conflictes solubles. Quan això no és possible ja passem als sabres. Fer política és tan senzill o tan complex com escoltar i que t'escoltin. Parlar i deixar parlar. Si a més, disposem d'eines que ajudin a aquest procés, com la xarxa, els mitjans escrits i audiovisuals i qualsevol altra que la tecnologia ens proporcioni, doncs millor. Però l'essència del fet polític és escoltar la gent i prendre decissions que beneficiïn el màxim nombre de persones. La política és relacions humanes. Nova política? Com el vestit de la Vitxeta. Ja li podem canviar tants cops com volguem. La Vitxeta és la Vitxeta.