La realització de les consultes sobre la independència de Catalunya, com la que celebrarem a Reus aquest diumenge, és la mostra més fefaent de la maduresa de l'independentisme al nostre país. Prova d'això n'és l'absoluta transversalitat en la implicació de pensadors, artistes, periodistes, empresaris o esportistes, per citar-ne alguns. En aquests moments l’opció independentista ha deixat de ser utòpica, per passar a ser plausible.
Per tant, més enllà del que digui el TC, queda certificat que l'autonomisme, com a forma de relació entre Catalunya i Espanya, ha entrat en via morta. La Constitució espanyola com a conjunt de normes amb els quals s'ha escrit l'Espanya post-dictatorial no admet que ens definim com a nació, que parlem la llengua que parlem i trenca tota coherència democràtica quan subjuga la voluntat de la ciutadania de Catalunya que és qui, en darrera instància, va ratificar l'Estatut de Catalunya.
La situació doncs, revela que aquest autonomisme apedaçat és el màxim nivell d'autogovern al que ens deixen aspirar. Així, CiU no pot continuar defugint el debat sobre el futur del país més enllà de quatre anys vista. Revela també que són impossibles altres opcions com el federalisme o l'estat confederal -que són políticament molt més ambicioses que l'autonomisme-, com encara persegueix insistentment el PSC. I finalment, evidencia a ICV que només hi pot haver una pregunta (la del 25-A) perquè l'estat ja ha donat resposta a les altres.
Algunes persones i alguns representants polítics podran tenir una actitud abstencionista aquest diumenge. Altres, fins i tot, en faran bandera. El que no admet ja cap inhibició és el futur del país. És hora de donar respostes.
Article publicat al Delcamp.cat el 22 d'abril