dimecres, 13 de juny del 2007

Evidències

2 comentaris
Del que ens ha passat a Esquerra de Reus n'haurem de treure moltes conclusions en el present i en el futur. Després de dues setmanes, algunes em semblen evidents:
- L'enfrontament del 25% de la militància amb un altre 25% (reviseu els resultats d'assistència i escrutini de les assemblees d'aquests darrers dos anys) han obviat un 50% dels militants de Reus que o bé no s'han postulat per cap facció o bé s'han quedat a casa directament. Aquest fet ha acabat per restar persones que donin un cop de mà en les tasques d'activisme que una ideologia com la nostra necessita. El funcionament de l'executiva local i del comitè de campanya se n'han vist afectats, per igual.
- El tercer regidor ens ha quedat a 190 vots. Aquest nombre de vots es poden perdre de moltes formes, totes atribuïbles a una pèrdua de proximitat amb 190 electors que ens van votar al 2003.
- El resultat, 2 regidors, ens porta a una conclusió final immediata: tot el que s'ha esdevingut en aquesta legislatura -el temps que ens avaluen els nostres votants- no ens condueix al creixement.

"Per què caiem? Per aprendre a aixecar-nos"
(Thomas Wayne al seu fill Bruce, a Batman Begins)

dimarts, 12 de juny del 2007

Nosce te ipsum

0 comentaris
No voldria començar donant-me-les d'erudit llatinòfil, només recordo la cita del meu primer dia d'institut. Els que hagueu estudiat al Salvador Vilaseca sabreu que la façana d'aquest edifici singular està farcida de cites llatines. I aquesta precisament -coneix-te tu mateix- és de les que més cops em venen al cap.
No és fàcil entendre els complexos mecanismes de la personalitat humana, ni tan sols quan la personalitat en qüestió és la teva. Tenim tendència a autoenganyar-nos i creure'ns millors o pitjors del que en realitat som. Ara, avui, amb quasi trenta-sis anys, puc afirmar que em conec més que quan en tenia vint-i-sis. I puc deduir que amb quaranta-sis el coneixement de les meves febleses i fortaleses haurà augmentat considerablement.
És per això que quan hom postula les bondats de ser jove a l'hora d'assumir responsabilitats polítiques sempre se'm remou la panxa. Sóc un pèl socràtic i un seguidor confès de la idea platònica de la República en la qual els homes -i les dones, tot i que els filòsofs grecs no les tinguessin massa en compte- s'han de formar en les arts socials, científiques i polítiques fins a la quarantena. Només llavors, amb una professió, familia -si se'n vol- i templança s'han de començar a dedicar a la cosa pública.
I si us plau, recordeu que la il·lusió, la honestedat, i la frescor no són patrimoni d'una edat, sinó del caràcter de les persones.