Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran país. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran país. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de novembre del 2012

A favor de usted

0 comentaris
Font: http://blocs.xtec.cat/dimoni/tag/convivencia/
A estas alturas, el nivel de disparates sobre la independencia de Catalunya, vertidos en los medios de comunicación intenta poner en jaque uno de los puntales de nuestra sociedad: la convivencia entre todos los que vivimos y trabajamos en esta porción de la península que llamamos Catalunya, que ha sido y es nuestra prioridad, y nuestra razón de ser. No en vano, la historia de esta tierra ha sido forjada gracias a la suma de esfuerzos y voluntades de todos aquellos que a lo largo del tiempo han hecho de ella el lugar donde establecerse y ver crecer a su prole. Y ésta, a su vez, ha pasado a engrosar la ciudadanía del país sólo con la voluntad de ser y progresar, asumiendo como propias todas aquellas señas que caracterizan las múltiples visiones del mundo que son las culturas.

Se equivocan pues, aquellos que sustentan el análisis del proceso de emancipación desde ópticas meramente identitarias, pues no existe etnia alguna que nos diferencie de otros pueblos del mestizaje mediterráneo. Exigimos el respeto a nuestra cultura, no por ser mejor que otra, si no porque es la nuestra. Apreciamos sobremanera todo lo que nos ha aportado la lengua castellana porque seria mezquino actuar con ella como se hizo con la lengua y cultura catalanas en varios episodios de nuestra historia, de infame recuerdo.

Pero lo que nos mueve con determinación a modificar el status quo entre Cataluña y España es la certeza de haber llegado a la incompatibilidad, dentro del marco constitucional, de todo aquello que nos define, incluyendo -como no- la carga impositiva a la que se somete a la población que vive y trabaja en Catalunya, en pro de un equilibrio territorial que nunca llega a satisfacerse. Así, abrir esta vía política ahora, no despierta más incertidumbres que las que ya existen en el actual contexto socio-económico español, enrocado en la toma de medidas de absoluta contención económica y de restricción competencial a las comunidades autónomas.

Es ésta nuestra opción de futuro porque necesitamos la capacidad normativa, de gestión y de resolución que nos ha de permitir sacarnos todas aquellas piedras de los zapatos que nos han hecho andar mas despacio de lo que hubiéramos podido y querido. Todas aquellas que han ralentizado infraestructuras que nos conectan con Europa, básicas para la actividad económica; que han lastrado nuestra oferta de servicios al bienestar social, claves para atender dignamente y a tiempo en sanidad; o para ofrecer una educación y formación que sean la garantía de una sociedad más competitiva y con mayores facilidades de acceso al mercado laboral.

No nos mueve el odio, ni la voluntad de ir contra nada ni nadie. Nuestro motor vital es el anhelo de libertad, a favor de toda la gente que vive y trabaja en esta tierra. Es decir, a favor de usted.

Article publicat en l'edició escrita del Diari de Tarragona, el 12 de novembre de 2012

dimecres, 4 de novembre del 2009

Passant consulta al país

0 comentaris
Divendres presentem al ple municipal la moció de suport a les consultes populars per la independència. Fa més d'un mes que treballem per obtenir el màxim suport possible i que la moció prosperi. Llavors, la feina quedarà per a la societat civil. I aquest fet no significa, ja ho avanço, que els partits polítics que ens declarem ideològicament independentistes en restem al marge, sinó que és la nostra intenció acompanyar i participar en el procés de disseny i desenvolupament d'una consulta sobiranista a Reus, sense protagonismes ni anonimats. Hem de ser conscients que una consulta a Reus representa un volum de feina que amplifica exponencialment la d'Arenys de Munt. A Reus hi ha un cens d'electors majors de 16 anys (edat mínima a la consulta d'Arenys) de 84.143 persones. Aquest fet per si sol, i comptant una participació del 40%, implica que hem de treballar per assolir que 33.658 persones dipositin el seu vot a les urnes, que no poden baixar de 45. Que necessitem espai o espais -la ciutat és gran- per acollir aquesta afluència de votants durant una jornada electoral de 12 hores i un sistema informàtic senzill però eficaç que no permeti el frau. És feina, sí. Molta feina, segur. Necessitem sumar molts esforços i voluntats, també. Amb un únic objectiu: que el poble voti si vol Que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea. Posem Reus al mapa independentista?

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Torna-la a tocar, Sam

0 comentaris
El cinema com a art, i per tant, com a responsable de l'influència cultural que conforma les persones, no pot quedar exempt d'esdevenir un suport cultural que s'expressi en la llengua d'una nació. En tant que no assolim la situació política d'estat integrant de la Unió Europea cal doncs que si més no, reflecteixi la realitat bilingüe del país. Només amb una Llei del cinema ambiciosa, com la que s'està treballant es pot capgirar una situació discriminadora.
Com a cinèfil, no puc sinó alegrar-me per una iniciativa més que veurà la llum, gràcies a la presència d'ERC al govern de la Generalitat. Iniciativa que farà oblidar les peregrinacions lingüístiques a sales de projecció llunyanes per aconseguir veure algun del 3% de films que arriben en català a les nostres pantalles. Sembla mentida que haguem tardat 30 anys en començar a capgirar aquesta situació.
Ara només resta que instituïm els organismes que treballin per una titulació de pel·lícules autòctona, independent de la espanyola i que no evoqui la traducció directa del castellà. Com allò que vam aconseguir amb Ningú és perfecte, vaja.

dimecres, 27 de maig del 2009

Som un

0 comentaris
Avui al vespre, tot i no ser un seguidor acèrrim del futbol -m'agrada molt més jugar-lo que mirar-lo- m'enganxaré al televisor amb la meva dona. Més que res, per tornar a gaudir d'un bon espectacle, com ja ens va passar el dissabte 2 de maig quan érem al Bar-cinema de Paüls. També però, per no perdre'm el que ja és un moment històric, d'aquells que se'n parla fent al·lusió a l'èpica esportiva. Som un país que -més que mai- necessita il·lusió i victòries. Potser la d'avui -esportiva, i amb les conseqüències que li pertoquen, si es produeix- ens faci estar més convençuts que la victòria política s'ha d'aconseguir amb les lliçons d'aquest gran col·lectiu humà que és el Barça de Guardiola.

dimarts, 26 de maig del 2009

Oh! Europa

0 comentaris
És clar. Si no tenim estat, a Europa hi pintem poc. L'Avui se'n fa ressó.

dijous, 21 de maig del 2009

Crònica de la independència

0 comentaris
Ahir al vespre. Presentació del llibre de la Patrícia Gabancho. Aquest Sant Jordi va ser el més venut en la categoria de no-ficció. Primer objectiu acomplert: públic heterogeni. Militants i no-militants. Convençuts i no tant.
Segon objectiu: la independència és possible. La independència no és una idea utòpica ni la propietat ideològica de cap col·lectiu. La independència és oportunitat. Ara mateix, la independència és la única sortida que té el país per continuar sent.
Tercer objectiu: la majoria ha de ser parlamentària. Els polítics tindrem un país al darrera, però necessitem que algú camini davant. Europa i els EUA no s'hi posaran de cul.

Post Scriptum: Algú s'imagina una Catalunya independent que no parli català i no tingui tota la cura del món en mantenir i potenciar la seva cultura? Doncs això.

dijous, 7 de maig del 2009

3 i via fora!

0 comentaris
Si aquest equip ho guanya tot, ja no ens quedarà cap excusa per no marxar. Espanya se li haurà quedat petita fins i tot al Barça. Gràcies nois per fer aquest futbol.