Ladran, luego cabalgamos

Quixotesca ha estat la convenció que el PP ha celebrat aquest cap de setmana i que ens ha deixat un reguitzell d’intervencions de càrrecs orgànics i electes que, de ben segur, nodriran les futures hemeroteques del procés d’independència de Catalunya. Però no perquè destaquin per la seva càrrega ideològica –de la profunditat d’una piscina infantil-, sinó per maldestres i destraleres. Vaja, com si estiguessin fetes a cop de matxet.

En aquest sentit, destaca la referència als lladrucs que, segons la Sra. Alegret, els regidors del PP de Reus han automatitzat cada cop que els seus companys de CiU treuen l’estelada a escena. Aquest condicionament dels del PP em porta a recordar el gos de Pavlov, i no puc deixar d’imaginar-me escenes de salivera profusa quan, en tombar les cantonades de la nostra ciutat, els populars mig endevinen aquests estímuls reivindicatius a balcons i finestres, ni que sigui de lluny.

Però es veu que aquesta estranya relació entre Catalunya, Espanya i els gossos ja ve d’abans. I si no rebusquin a les hemeroteques la topada entre l’enyorada Mary Santpere i el desafortunat Bobby Deglané, que va acabar defugint l’embat de l’artista amb la cua entre les cames.

La veritat és que, a cop de declaració, se’m fa difícil entreveure un futur coherent a aquest sainet anomenat “pacte municipal” més enllà d’aquest 2014, encara que pretenguin desvestir-lo d’ideologia, i fa pinta que tot plegat acabarà com “el gos va dir a l'ós: o tu o jo, o un dels dos”. Sigui com sigui, miraran d’allargar-lo a més no poder com qui  “vol el gos i el collar”, que d’això es tracta.

Potser la millor resposta als lladrucs dels regidors del PP és aquella que van popularitzar als concursos de gossos d’atura ja fa alguns anys: “Jau, Coloma! Jau!!”...

Doncs això: “Jau,...!!”

Article publicat a DelCamp.cat el 31 de gener de 2014

Bases del projecte de ciutat de la candidatura

Ara és l'hora

Les pròximes eleccions municipals de 2015 se celebraran en un context molt singular i incert. Per una banda, la crisi econòmica, amb un elevat índex d'atur i refredament de l'activitat econòmica, que condiciona el clima de confiança que la ciutadania diposita en els polítics electes. Per l'altra, el repte nacional per constituir un estat sobirà dins d'Europa, determina un elevat grau d'exigència i coherència a les forces polítiques que han de concórrer a aquestes eleccions.

Tots els factors que configuren la nostra societat estan interconnectats, de forma que la situació actual alimenta noves visions i també noves demandes. La coherència és un valor que precedeix a la confiança. No es pot defensar la democràcia si no s'exerceixen de forma metòdica i constant els valors d'aquesta. Així doncs, la política entesa com un acte de servei a la ciutadania, ha de sotmetre's a aquestes condicions si vol continuar sent una eina útil al progrés col·lectiu. Cal fer de la participació, la proximitat i l'avaluació, els valors de referència en la política municipal ja que aquesta és la que s'exerceix des de la base, des del mateix carrer del poble o ciutat, i en conseqüència, és la que admet un contacte més proper entre elector i electe.

Assumint aquests compromisos, he decidit presentar la meva candidatura per encapçalar la llista d'ERC a les pròximes eleccions municipals de 2015, com a representant d'un equip humà que des de fa mesos treballa en un projecte polític per a la ciutat de Reus. El nostre principal objectiu és recuperar tant els valors tangibles com els intangibles que han de fer de Reus una de les principals capitals de la República de Catalunya, amb una visió clara, realista, ambiciosa i cooperativa de les nostres capacitats i potencialitats, de les sinergies amb el territori i voluntat d'esforç.

De les grandeses tingues por, ànima meva.

I les ambicions que covis, si no saps

com vèncer-les, sigues prudent a perseguir-les,

i cautelós. I, en tant que vagis endavant,

vigila i premuneix-te cada vegada més.

IDUS DE MARÇ

Konstantinos P. Kavafis (1911)

Res privata

FOTO: http://www.fotolog.com/only_daaavid/about

Els ajuntaments van ser creats per prestar servei, administrar i planificar les necessitats urbanes d'una comunitat que conviu “ajuntada”. La gestió d'aquests serveis però, només és una forma d'administrar els elements comuns de la nostra convivència ciutadana. A finals del segle passat, alguns d'aquests serveis es van reorganitzar en forma d'empreses municipals per tal d'optimitzar-ne la gestió i fer-la més eficaç.

En la darrera conferència de l'alcalde Pellicer es va confirmar l'opció de venda d'algunes empreses municipals. Encara que no va especificar quines ni els detalls tècnics i econòmics de la proposta, convé una revisió d'aquesta iniciativa municipal encarada -a priori- a  obtenir liquiditat.

A l'hora de vendre una empresa -pública o privada, tant hi fa- es tenen en compte uns  factors elementals: si l'empresa té beneficis, quota de mercat, capacitat d'expansió, productivitat, etc. Òbviament, en cap cas trobaríem inversors per a empreses deficitàries. Amb aquests condicionants, cal preveure que les empreses amb més possibilitats de venda, ara mateix, serien: Aigües de Reus, Gesfursa (serveis funeraris) i Amersam (incloent la possibilitat de fer una separata i només vendre la gestió dels pàrquings municipals).

El que em sembla il·lògic d'aquesta operació és que ens acabarem desprenent de les empreses que, pel tipus de servei ofert, representen balanços anuals positius i, per tant, una font d'ingressos; i que aquelles empreses que, per la naturalesa de les seves prestacions sempre seran deficitàries, quedin en mans públiques, amb la necessària inversió municipal que n'eixugui el dèficit exercici rere exercici. De forma que de facto, encara es limitarà més la liquiditat futura de les arques municipals, tot restringint els ingressos locals als impostos d'origen patrimonial o a les subvencions i convenis amb organismes supramunicipals.

I el que em fa patir encara més és que els serveis que presten aquestes empreses es veuran condicionats principalment per criteris de mercat i no de servei, amb l'amenaça subjacent d'una reducció de llocs de feina per abaratir costos de forma immediata, ometent a més, el valor humà en les decisions que afecten el subministrament d'aigua, l'ús de la via pública o la gestió de decessos.

La situació econòmica actual no pot ser l'excusa per implementar un model de serveis al ciutadà basat en la gestió privada d'aquestos. No s'ha de confondre la confiança de l'electorat per quatre anys amb els poders notarials. I més quan, no ho oblidem, el propietari primer d'allò que es vol posar en venda és el propi ciutadà.

Article publicat a Reusdigital.cat el 30 de gener