dimecres, 21 de desembre del 2011

Amb la sort no s'hi juga

0 comentaris

Diuen que una vegada van convidar la Mare Teresa de Calcuta a una manifestació contra la guerra. Ella va rebutjar assistir-hi tot dient: “Quan facin alguna cosa a favor de em poden avisar”. Així doncs, l'article que enceto és sobretot una reflexió al voltant del sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, però en cap cas pretén anar en contra de res ni ningú.

Sempre m'ha semblat que això de jugar a la loteria era com deixar un bitllet de 20€ en un banc del parc i esperar trobar-lo l'endemà al matí. O com va dir Einstein: “L'atzar no existeix. Déu no juga als daus”.

Així doncs, en el proper sorteig del 22 de desembre, la probabilitat matemàtica que toqui la grossa a aquelles persones que han comprat participacions és de 1 entre 100.000 per cada número jugat (enguany s'ha ampliat el volum de números) o si ho prefereixen, del 0,001%. Que els hi tornin els diners, té una probabilitat del 10%. La “pedrea” tampoc és que tingui massa més opcions: 1 entre 48 (2,0871%), com intentar encertar una carta de la baralla espanyola. En general, podem obtenir algun dels 13.334 diferents premis en joc. Això ens situa, en el millor dels casos, en una probabilitat del 13'3% d'obtenir premi, per petit que sigui.

Per fer-se al càrrec de les poques possibilitats de recuperació de la “inversió” pensin que la probabilitat d'encertar el nombre en tirar un dau és del 16,6%, de guanyar al pedra-paper-tisora o de trobar la boleta en una parada de trilers (si no fan trampes) és del 33,3%, i en tirar una moneda és del 50%.

Es preguntaran també, per la fama d'algunes administracions que “sempre” acaben repartint algun premi gros. La resposta és senzilla: com més números venen, major probabilitat d'aconseguir premi. En altres paraules, es confon la probabilitat del client, amb la del venedor. El client juga a un o uns pocs números. El venedor n'ha despatxat centenars. La Bruixa de Sort, per exemple, va vendre el 16% de tots els números d'Espanya l'any 2010.

El que no els puc negar és que es tracta d'una tradició. La Loteria Nacional va arribar a Espanya el 10 de desembre de 1763, de la mà del rei Carles III, que importava un costum de Nàpols. Es va modernitzar al 1811, com “un medio de aumentar los ingresos del erario público sin quebranto de los contribuyentes. El primer sorteig extraordinari de Nadal es va celebrar a Cadis, el 18 de desembre de 1812. D'aquesta forma la Sociedad Mercantil de Loterias y Apuestas va guanyar 2.572,6 Mnets el 2010 i preveu un benefici de 2.692,9 Mper aquest 2011. Vaja, com un impost més. Però un impost tradicional, això si! De fet, els catalans fa gairebé tres-cents anys que tradicionalment paguem molt més a l'estat espanyol del que rebem en inversions per part seva. L'any passat van ser més de 20.000 M.

No seria coherent ara, desitjar-los “que la sort els acompanyi”, tot parafrasejant una de les millors cites de cine que mai s'han escrit, però sempre ens quedarà el consol d'estar contribuint al sosteniment de la tresoreria d'un estat solidari i equànime, oi?
Que tinguin un bon Nadal!

Article publicat a Reusdigital.cat el 19 de desembre