Diuen que una vegada van convidar la
Mare Teresa de Calcuta a una manifestació contra la guerra. Ella va
rebutjar assistir-hi tot dient: “Quan facin alguna cosa a
favor de em poden avisar”. Així doncs,
l'article que enceto és sobretot una reflexió al voltant del
sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, però en cap cas pretén
anar en contra de res ni ningú.
Sempre m'ha semblat
que això de jugar a la loteria era com deixar un bitllet de 20€ en
un banc del parc i esperar trobar-lo l'endemà al matí. O com va dir
Einstein: “L'atzar no existeix. Déu no juga als daus”.
Així
doncs,
en el proper sorteig
del 22 de desembre, la probabilitat matemàtica que toqui la grossa a
aquelles persones que han comprat participacions és de 1 entre
100.000 per cada número jugat (enguany s'ha ampliat el volum de
números) o si ho prefereixen, del 0,001%. Que els hi tornin els
diners, té una probabilitat del 10%. La “pedrea” tampoc és que
tingui massa més opcions: 1 entre 48 (2,0871%), com intentar
encertar una carta de la baralla espanyola. En general, podem obtenir
algun dels 13.334 diferents premis en joc. Això ens situa, en el
millor dels casos, en una probabilitat del 13'3% d'obtenir premi, per
petit que sigui.
Per fer-se al càrrec de les poques
possibilitats de recuperació de la “inversió” pensin que la
probabilitat d'encertar el nombre en tirar un dau és del 16,6%, de
guanyar al pedra-paper-tisora o de trobar la boleta en una parada de
trilers (si no fan trampes) és del 33,3%, i en tirar una moneda és
del 50%.
Es preguntaran també, per la fama
d'algunes administracions que “sempre” acaben repartint algun
premi gros. La resposta és senzilla: com més números venen, major
probabilitat d'aconseguir premi. En altres paraules, es confon la
probabilitat del client, amb la del venedor. El client juga a un o
uns pocs números. El venedor n'ha despatxat centenars. La Bruixa de
Sort, per exemple, va vendre el 16% de tots els números d'Espanya
l'any 2010.
El que no els puc negar és que es
tracta d'una tradició. La Loteria Nacional va arribar a Espanya el
10 de desembre de 1763, de la mà del rei Carles III, que importava
un costum de Nàpols. Es va modernitzar al 1811, com “un
medio de aumentar los
ingresos del erario público
sin quebranto de los
contribuyentes”.
El
primer
sorteig
extraordinari
de
Nadal
es
va
celebrar
a
Cadis,
el
18
de
desembre
de
1812.
D'aquesta
forma
la
Sociedad Mercantil de
Loterias y Apuestas
va guanyar
2.572,6
M€
nets
el
2010
i
preveu
un
benefici
de
2.692,9
M€
per
aquest
2011.
Vaja,
com
un
impost
més.
Però
un
impost
tradicional,
això
si!
De
fet,
els
catalans
fa
gairebé
tres-cents
anys
que
tradicionalment
paguem
molt
més
a
l'estat
espanyol
del
que
rebem
en
inversions
per
part
seva.
L'any
passat
van
ser
més
de
20.000
M€.
No seria coherent
ara, desitjar-los “que la sort els acompanyi”, tot parafrasejant
una de les millors cites de cine que mai s'han escrit, però sempre
ens quedarà el consol d'estar contribuint al sosteniment de la
tresoreria d'un estat solidari i equànime, oi?
Que tinguin un bon
Nadal!
Article publicat a Reusdigital.cat el 19 de desembre