Quixotesca ha estat la convenció que el
PP ha celebrat aquest cap de setmana i que ens ha deixat un reguitzell
d’intervencions de càrrecs orgànics i electes que, de ben segur, nodriran les
futures hemeroteques del procés d’independència de Catalunya. Però no perquè
destaquin per la seva càrrega ideològica –de la profunditat d’una piscina
infantil-, sinó per maldestres i destraleres. Vaja, com si estiguessin fetes a
cop de matxet.
En aquest sentit, destaca la referència
als lladrucs que, segons la Sra. Alegret, els regidors del PP de Reus han
automatitzat cada cop que els seus companys de CiU treuen l’estelada a escena.
Aquest condicionament dels del PP em porta a recordar el gos de Pavlov, i no
puc deixar d’imaginar-me escenes de salivera profusa quan, en tombar les
cantonades de la nostra ciutat, els populars mig endevinen aquests estímuls
reivindicatius a balcons i finestres, ni que sigui de lluny.
Però es veu que aquesta estranya relació
entre Catalunya, Espanya i els gossos ja ve d’abans. I si no rebusquin a les
hemeroteques la topada entre l’enyorada Mary Santpere i el desafortunat Bobby
Deglané, que va acabar defugint l’embat de l’artista amb la cua entre les
cames.
La veritat és que, a cop de declaració,
se’m fa difícil entreveure un futur coherent a aquest sainet anomenat “pacte
municipal” més enllà d’aquest 2014, encara que pretenguin desvestir-lo
d’ideologia, i fa pinta que tot plegat acabarà com “el
gos va dir a l'ós: o tu o jo, o un dels dos”. Sigui com sigui, miraran
d’allargar-lo a més no poder com qui
“vol el gos i el collar”, que d’això es tracta.
Potser la millor resposta als lladrucs
dels regidors del PP és aquella que van popularitzar als concursos de gossos
d’atura ja fa alguns anys: “Jau, Coloma! Jau!!”...
Doncs això: “Jau,...!!”
Article publicat a DelCamp.cat el 31 de gener de 2014