Dins del Màster en TIC i e-Learning que esticx cursant a la UOC, us deixo una presentació en Prezi sobre un document de F. Pedró analitzant les iniciatives governamentals en la promoció de l'e-Learning.
dimarts, 13 de març del 2012
dilluns, 30 de gener del 2012
Res privata
 |
| FOTO: http://www.fotolog.com/only_daaavid/about |
Els ajuntaments van ser creats per prestar servei, administrar i planificar les necessitats urbanes d'una comunitat que conviu “ajuntada”. La gestió d'aquests serveis però, només és una forma d'administrar els elements comuns de la nostra convivència ciutadana. A finals del segle passat, alguns d'aquests serveis es van reorganitzar en forma d'empreses municipals per tal d'optimitzar-ne la gestió i fer-la més eficaç.
En la darrera conferència de l'alcalde Pellicer es va confirmar l'opció de venda d'algunes empreses municipals. Encara que no va especificar quines ni els detalls tècnics i econòmics de la proposta, convé una revisió d'aquesta iniciativa municipal encarada -a priori- a obtenir liquiditat.
A l'hora de vendre una empresa -pública o privada, tant hi fa- es tenen en compte uns factors elementals: si l'empresa té beneficis, quota de mercat, capacitat d'expansió, productivitat, etc. Òbviament, en cap cas trobaríem inversors per a empreses deficitàries. Amb aquests condicionants, cal preveure que les empreses amb més possibilitats de venda, ara mateix, serien: Aigües de Reus, Gesfursa (serveis funeraris) i Amersam (incloent la possibilitat de fer una separata i només vendre la gestió dels pàrquings municipals).
El que em sembla il·lògic d'aquesta operació és que ens acabarem desprenent de les empreses que, pel tipus de servei ofert, representen balanços anuals positius i, per tant, una font d'ingressos; i que aquelles empreses que, per la naturalesa de les seves prestacions sempre seran deficitàries, quedin en mans públiques, amb la necessària inversió municipal que n'eixugui el dèficit exercici rere exercici. De forma que de facto, encara es limitarà més la liquiditat futura de les arques municipals, tot restringint els ingressos locals als impostos d'origen patrimonial o a les subvencions i convenis amb organismes supramunicipals.
I el que em fa patir encara més és que els serveis que presten aquestes empreses es veuran condicionats principalment per criteris de mercat i no de servei, amb l'amenaça subjacent d'una reducció de llocs de feina per abaratir costos de forma immediata, ometent a més, el valor humà en les decisions que afecten el subministrament d'aigua, l'ús de la via pública o la gestió de decessos.
La situació econòmica actual no pot ser l'excusa per implementar un model de serveis al ciutadà basat en la gestió privada d'aquestos. No s'ha de confondre la confiança de l'electorat per quatre anys amb els poders notarials. I més quan, no ho oblidem, el propietari primer d'allò que es vol posar en venda és el propi ciutadà.
En la darrera conferència de l'alcalde Pellicer es va confirmar l'opció de venda d'algunes empreses municipals. Encara que no va especificar quines ni els detalls tècnics i econòmics de la proposta, convé una revisió d'aquesta iniciativa municipal encarada -a priori- a obtenir liquiditat.
A l'hora de vendre una empresa -pública o privada, tant hi fa- es tenen en compte uns factors elementals: si l'empresa té beneficis, quota de mercat, capacitat d'expansió, productivitat, etc. Òbviament, en cap cas trobaríem inversors per a empreses deficitàries. Amb aquests condicionants, cal preveure que les empreses amb més possibilitats de venda, ara mateix, serien: Aigües de Reus, Gesfursa (serveis funeraris) i Amersam (incloent la possibilitat de fer una separata i només vendre la gestió dels pàrquings municipals).
El que em sembla il·lògic d'aquesta operació és que ens acabarem desprenent de les empreses que, pel tipus de servei ofert, representen balanços anuals positius i, per tant, una font d'ingressos; i que aquelles empreses que, per la naturalesa de les seves prestacions sempre seran deficitàries, quedin en mans públiques, amb la necessària inversió municipal que n'eixugui el dèficit exercici rere exercici. De forma que de facto, encara es limitarà més la liquiditat futura de les arques municipals, tot restringint els ingressos locals als impostos d'origen patrimonial o a les subvencions i convenis amb organismes supramunicipals.
I el que em fa patir encara més és que els serveis que presten aquestes empreses es veuran condicionats principalment per criteris de mercat i no de servei, amb l'amenaça subjacent d'una reducció de llocs de feina per abaratir costos de forma immediata, ometent a més, el valor humà en les decisions que afecten el subministrament d'aigua, l'ús de la via pública o la gestió de decessos.
La situació econòmica actual no pot ser l'excusa per implementar un model de serveis al ciutadà basat en la gestió privada d'aquestos. No s'ha de confondre la confiança de l'electorat per quatre anys amb els poders notarials. I més quan, no ho oblidem, el propietari primer d'allò que es vol posar en venda és el propi ciutadà.
Article publicat a Reusdigital.cat el 30 de gener
dimecres, 21 de desembre del 2011
Amb la sort no s'hi juga
Sempre m'ha semblat
que això de jugar a la loteria era com deixar un bitllet de 20€ en
un banc del parc i esperar trobar-lo l'endemà al matí. O com va dir
Einstein: “L'atzar no existeix. Déu no juga als daus”.
Així
doncs,
en el proper sorteig
del 22 de desembre, la probabilitat matemàtica que toqui la grossa a
aquelles persones que han comprat participacions és de 1 entre
100.000 per cada número jugat (enguany s'ha ampliat el volum de
números) o si ho prefereixen, del 0,001%. Que els hi tornin els
diners, té una probabilitat del 10%. La “pedrea” tampoc és que
tingui massa més opcions: 1 entre 48 (2,0871%), com intentar
encertar una carta de la baralla espanyola. En general, podem obtenir
algun dels 13.334 diferents premis en joc. Això ens situa, en el
millor dels casos, en una probabilitat del 13'3% d'obtenir premi, per
petit que sigui.
Per fer-se al càrrec de les poques
possibilitats de recuperació de la “inversió” pensin que la
probabilitat d'encertar el nombre en tirar un dau és del 16,6%, de
guanyar al pedra-paper-tisora o de trobar la boleta en una parada de
trilers (si no fan trampes) és del 33,3%, i en tirar una moneda és
del 50%.
Es preguntaran també, per la fama
d'algunes administracions que “sempre” acaben repartint algun
premi gros. La resposta és senzilla: com més números venen, major
probabilitat d'aconseguir premi. En altres paraules, es confon la
probabilitat del client, amb la del venedor. El client juga a un o
uns pocs números. El venedor n'ha despatxat centenars. La Bruixa de
Sort, per exemple, va vendre el 16% de tots els números d'Espanya
l'any 2010.
El que no els puc negar és que es
tracta d'una tradició. La Loteria Nacional va arribar a Espanya el
10 de desembre de 1763, de la mà del rei Carles III, que importava
un costum de Nàpols. Es va modernitzar al 1811, com “un
medio de aumentar los
ingresos del erario público
sin quebranto de los
contribuyentes”.
El
primer
sorteig
extraordinari
de
Nadal
es
va
celebrar
a
Cadis,
el
18
de
desembre
de
1812.
D'aquesta
forma
la
Sociedad Mercantil de
Loterias y Apuestas
va guanyar
2.572,6
M€
nets
el
2010
i
preveu
un
benefici
de
2.692,9
M€
per
aquest
2011.
Vaja,
com
un
impost
més.
Però
un
impost
tradicional,
això
si!
De
fet,
els
catalans
fa
gairebé
tres-cents
anys
que
tradicionalment
paguem
molt
més
a
l'estat
espanyol
del
que
rebem
en
inversions
per
part
seva.
L'any
passat
van
ser
més
de
20.000
M€.
No seria coherent
ara, desitjar-los “que la sort els acompanyi”, tot parafrasejant
una de les millors cites de cine que mai s'han escrit, però sempre
ens quedarà el consol d'estar contribuint al sosteniment de la
tresoreria d'un estat solidari i equànime, oi?
Que tinguin un bon
Nadal!
Article publicat a Reusdigital.cat el 19 de desembre
dilluns, 28 de novembre del 2011
Reus 'unplugged'
Com
a poble esdevingut ciutat, Reus gaudeix d'una intensa agenda cultural
i política. Seguir-la demana temps lliure o manllevat d'altres
obligacions, de vegades forçant la quotidianeïtat. Però quan la
realitat s'imposa als desitjos, la desconnexió és obligada. Però
aquest fet , lluny de privar-nos de l'actualitat publicitada ens
permet descobrir un altre Reus talment com si es tractés d'una
pel·lícula de ciència-ficció.
Passat
el tomb de ravals, més enllà d'associacions i entitats, d'actes i
esdeveniments anunciats i reenviats pel 2.0, més enllà de sopars i
tertúlies, amanits amb convidats d'excepció, respira una ciutat
anònima que manté uns referents més trivials: els partits de
futbol al bar, la tertúlia a peu de plaça mentre es tragina la
compra o la televisió d'àmbit estatal, per exemple.
És
una ciutat 1.0, feta de dependentes, que també s'aixequen ben
d'hora, ben d'hora, i que pleguen tard, ben tard. Que posen els nens
al llit a quarts de deu, i no poden assistir a concentracions
reivindicatives. És feta de repartidors i comercials, que són tot
el dia fora de casa, cinc dies per setmana i els dissabtes no volen
navegar entre la marea compradora que inunda el centre de la ciutat.
Que no van de pintxos ni de tapes perquè a casa només hi entra un
sou des de fa mesos. Són avis i àvies que fan de saltimbanquis
amateurs per poder donar un
cop de mà amb els horaris dels fills i dels néts. Són persones que
ni tan sols llegiran aquest article, perquè internet és un
divertimento més, i els seus referents informatius són uns
altres.
És
un altre Reus, totalment desconnectat de l'oligocràcia
cultural, social i política; que no
ha percebut - per acció o omissió- la necessitat d'afegir-se a la
dinàmica ni a la identitat reusenca; i que resta oblidat en
el disseny de campanyes de sensibilització identitària o en
l'exigència dels nostres drets com a poble.
Però que malgrat tot, viu, treballa i paga els seus impostos aquí.
I que també habla
d'independència.
Segons
la darrera enquesta del CEO, un 45,4% dels ciutadans votarien Sí a
la independència de Catalunya. Això són 31.878 persones de les
70.216 que aquest passat #20N tenien dret a vot. Podem debatre ad
aeternum si el got
és mig buit o mig ple. Però és irrefutable que el got té aigua.
Per tant, és imperiós arribar a connectar amb la pluralitat
d'aquest Reus en els propers tres anys. Sortim a buscar-los?
Article publicat a Reusdigital.cat el 25 de novembre
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Èpica i política per la llibertat
El discurs d'Oriol Junqueras en la cloenda del 26è Congrés Nacional d'ERC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)