Combustió amb mil paraules

La teva imatge, Juan Carlos de Borbón y Borbón, rei de les espanyes castisses i sobiranes, socarrimada amb mil paraules.
Per trobar combustible em cal la Constitución, que et fa Jefe del estado y símbolo de su unidad y permanencia, i que et proveeix d’una persona inviolable y no sujeta a responsabilidad. Ets per tant, irresponsable.
El Rey recibe de los presupuestos del Estado una cantidad global para el sostenimiento de su Familia y Casa, y distribuye libremente la misma. I enguany ja tens assegurats els 8’66 milions d’euros. Per tenir cura dels teus, però sobretot de les teves. De la teva Bàrbara i de la teva Marta. I que la Sofia de tots es pugui mantenir l’estança a Londres per no veure’t en acció amb l’únic testicle que et queda, el de la dreta, clar.
Encara que, tot s’ha de dir, a tu el que et va és l’esquerra, la socialista i la comunista, que viuen i et deixen viure, que es tapen i et tapen els Marios Conde i els Javiers de la Rosa. Si fins i tot, aquesta esquerra servil t’ha permès destapar una vena d’actor: fue la actuación del Monarca la que salvó la Constitución y la democracia en la noche del 23 de febrero de 1981, cuando los demás poderes Constitucionales estaban secuestrados en el Parlamento por una intentona golpista. Sí, el cop va ser teu. Tot un cop d’efecte per fer-te més necessari que mai.
Per jurar los Principios del Movimiento i ser fill de Juan, que era fill d’Alfonso, que alhora era fill d’un altre Alfonso, al 1969 vas ser designado sucesor a la Jefatura del Estado. Vaja, que ets on ets per ser un grandíssim fill de...
I ara calem foc a la teva efígie cent vegades fotocopiada, i l’Audiencia nacional que no escolta però vigila ja ens té a tots filats, informats i informadors, tots uniformats sota la teva majestat que ostenta el mando supremo de las Fuerzas Armadas. Sí, sí. Precisament aquelles que constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Doncs sembla que se’t gira feina: davant les vel·leïtats de bascos i catalans, hauries de guanyar-te el jornal i abanderar els teus exèrcits perquè no s’esberli la integritat del teu regne, però això ja seria passar de les paraules als fets. Del combustible a la ignició. De la figura a l’actor. Però tu només ets un símbol, la representació inanimada d’una cosa que més que romperse, se quema.