Avui al vespre, tot i no ser un seguidor acèrrim del futbol -m'agrada molt més jugar-lo que mirar-lo- m'enganxaré al televisor amb la meva dona. Més que res, per tornar a gaudir d'un bon espectacle, com ja ens va passar el dissabte 2 de maig quan érem al Bar-cinema de Paüls. També però, per no perdre'm el que ja és un moment històric, d'aquells que se'n parla fent al·lusió a l'èpica esportiva. Som un país que -més que mai- necessita il·lusió i victòries. Potser la d'avui -esportiva, i amb les conseqüències que li pertoquen, si es produeix- ens faci estar més convençuts que la victòria política s'ha d'aconseguir amb les lliçons d'aquest gran col·lectiu humà que és el Barça de Guardiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada