dimarts, 17 d’abril del 2012

Ensopegar amb un elefant


L'absurditat dels esdeveniments protagonitzats per la monarquia espanyola en la darrera setmana només és equiparable a la barra que han demostrat a l'hora d'aprofitar-se de l'erari públic. Gràcies a això, qualsevol apologia de la república com a sistema de govern es sosté sense esforç.

Amb tot, com a catalans ens convé recordar que la república que va sortir viva del sarau del 14 d'abril de 1931, no va ser l'efímera República Catalana proclamada cuita-corrents per Francesc Macià, si no la República d'Espanya de Manuel Azaña. Una lliçó que semblen haver oblidat aquells que confonen el possible adveniment de la tercera república amb majors cotes de comprensió espanyola envers els “nacionalismes perifèrics”. Per què, si no, rotatius com l'ABC o El Mundo, estarien fent campanya per l'abdicació joancarlista? Per donar resposta a Catalunya en les seves demandes econòmiques i identitàries?

El context actual, a més, és molt coincident amb el dels anys 30 del segle passat: una crisi demolidora, el desprestigi de la institució monàrquica i un augment creixent del descontentament dels catalans pel maltracte impositiu i identitari a que som sotmesos. Tanmateix, la proclamació republicana no va ser el desllorigador de tots aquests greuges, i només va servir per posposar-los en pro de valors tan desgastats com el bé de l'estat o la pau que al final tampoc va ser. Per resumir-ho planerament, tot parafrasejant Pla: “El que més s'assembla a un espanyol monàrquic, és un espanyol republicà”.

Acabi com acabi el serial dels Borbons, que el llegir no ens faci perdre l'escriure. És a dir, els nostres objectius nacionals pel dret a decidir el nostre futur com a poble, la seva reivindicació, i la seva execució final en forma de plebiscit, no han de quedar ajornats, descuidats, ni subjugats a cap altre interès que no sigui el del nostre país. El rei d'Espanya és un problema dels espanyols, i nosaltres, el que volem és deixar de ser-ho. No fos cas que tornéssim a ensopegar de nou amb el mateix elefant.


Article publicat a Reusdigital.cat el 17 d'abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada