L'absurditat
dels esdeveniments protagonitzats per la monarquia espanyola en la
darrera setmana només és equiparable a la barra que han demostrat a
l'hora d'aprofitar-se de l'erari públic. Gràcies a això, qualsevol
apologia de la república com a sistema de govern es sosté sense
esforç.
Amb
tot, com a catalans ens convé recordar que la república que va
sortir viva del sarau del 14 d'abril de 1931, no va ser l'efímera
República Catalana proclamada cuita-corrents per Francesc Macià, si
no la República d'Espanya de Manuel Azaña. Una lliçó que semblen
haver oblidat aquells que confonen el possible adveniment de la
tercera república amb majors cotes de comprensió espanyola envers
els “nacionalismes perifèrics”. Per què, si no, rotatius com
l'ABC o El Mundo, estarien fent campanya per l'abdicació joancarlista? Per donar resposta a Catalunya en les seves demandes
econòmiques i identitàries?
El
context actual, a més, és molt coincident amb el dels anys 30 del
segle passat: una crisi demolidora, el desprestigi de la institució
monàrquica i un augment creixent del descontentament dels catalans
pel maltracte impositiu i identitari a que som sotmesos. Tanmateix,
la proclamació republicana no va ser el desllorigador de tots
aquests greuges, i només va servir per posposar-los en pro de valors
tan desgastats com el bé de l'estat o la pau que al final tampoc va
ser. Per resumir-ho planerament, tot parafrasejant Pla: “El que més
s'assembla a un espanyol monàrquic, és un espanyol republicà”.
Acabi
com acabi el serial dels Borbons, que el llegir no ens faci perdre
l'escriure. És a dir, els nostres objectius nacionals pel dret a
decidir el nostre futur com a poble, la seva reivindicació, i la
seva execució final en forma de plebiscit, no han de quedar
ajornats, descuidats, ni subjugats a cap altre interès que no sigui
el del nostre país. El rei d'Espanya és un problema dels espanyols,
i nosaltres, el que volem és deixar de ser-ho. No fos cas que
tornéssim a ensopegar de nou amb el mateix elefant.
Article publicat a Reusdigital.cat el 17 d'abril de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada