(Adaptació en temps de crisi i... presupuestos del estado)Hi havia una vegada un campesino que tenia un ruc molt treballador i obedient. Mai remugava per un sac de més o un jornal una mica més llarg. El campesino va sentir que venien temps de crisi i va pensar: "Tengo que ahorrar". Així que va decidir restringir la ració d'alfals que donava a l'animal a 3/4 parts de la ració normal. El ruc va menjar el que li donaven, va continuar fent la feina que se li encomanava i no va queixar-se.
Després de dues setmanes i veient que la cosa funcionava, el campesino, atemorit pels temps difícils que s'albiraven, va reduir la ració a 1/2. L'ase, no va dir ni idem ni bèstia.
Tres setmanes més tard, l'home, satisfet per la seva gran visió de l'economia agrària i l'èxit de les seves mesures, va deixar la ració d'alfals a 1/4 part de la ració normal.
Al ruc ja se li marcaven les costelles i anava capcot. Amb tot, anava fent les seves tasques i -tot i algun defalliment momentani- complia amb els seus deures d'animal de càrrega.
Sense pensar en cap moment que n'estava fent una d’ase i seca, el campesino -en un atac d'innovació rural- veient que l'ase s'havia acostumat a les restriccions nutricionals, va decidir suprimir el farratge en la vida de l'animal. Al cap de tres dies era mort.
Els campesino es va lamentar: "Vaya por Dios! Ahora que lo habia acostumbrado a no comer, va y se muere el burro".
Diuen que l'ase mort era un guarà català.
Després de dues setmanes i veient que la cosa funcionava, el campesino, atemorit pels temps difícils que s'albiraven, va reduir la ració a 1/2. L'ase, no va dir ni idem ni bèstia.
Tres setmanes més tard, l'home, satisfet per la seva gran visió de l'economia agrària i l'èxit de les seves mesures, va deixar la ració d'alfals a 1/4 part de la ració normal.
Al ruc ja se li marcaven les costelles i anava capcot. Amb tot, anava fent les seves tasques i -tot i algun defalliment momentani- complia amb els seus deures d'animal de càrrega.
Sense pensar en cap moment que n'estava fent una d’ase i seca, el campesino -en un atac d'innovació rural- veient que l'ase s'havia acostumat a les restriccions nutricionals, va decidir suprimir el farratge en la vida de l'animal. Al cap de tres dies era mort.
Els campesino es va lamentar: "Vaya por Dios! Ahora que lo habia acostumbrado a no comer, va y se muere el burro".
Diuen que l'ase mort era un guarà català.
Doncs aquests senyors "campesinos" són els vostres socis de govern a la Generalitat. No us fa pensar en res això?
ResponEliminaEls campesinos aquests tenen uns cunyats pagesos amb qui tenim una coalició de govern, sí. Però cal veure què faran quan no arribin els quartos per plantar l'any que ve...
ResponEliminaETS UN CRACK PROFE!!!
ResponElimina