La T1 no és nostra

Millor enllaçar que copiar.
NOTA: Seguiu els enllaços de l'article d'en Partal als convenis del ministerio.

Som un

Avui al vespre, tot i no ser un seguidor acèrrim del futbol -m'agrada molt més jugar-lo que mirar-lo- m'enganxaré al televisor amb la meva dona. Més que res, per tornar a gaudir d'un bon espectacle, com ja ens va passar el dissabte 2 de maig quan érem al Bar-cinema de Paüls. També però, per no perdre'm el que ja és un moment històric, d'aquells que se'n parla fent al·lusió a l'èpica esportiva. Som un país que -més que mai- necessita il·lusió i victòries. Potser la d'avui -esportiva, i amb les conseqüències que li pertoquen, si es produeix- ens faci estar més convençuts que la victòria política s'ha d'aconseguir amb les lliçons d'aquest gran col·lectiu humà que és el Barça de Guardiola.

Oh! Europa

És clar. Si no tenim estat, a Europa hi pintem poc. L'Avui se'n fa ressó.

Crònica de la independència

Ahir al vespre. Presentació del llibre de la Patrícia Gabancho. Aquest Sant Jordi va ser el més venut en la categoria de no-ficció. Primer objectiu acomplert: públic heterogeni. Militants i no-militants. Convençuts i no tant.
Segon objectiu: la independència és possible. La independència no és una idea utòpica ni la propietat ideològica de cap col·lectiu. La independència és oportunitat. Ara mateix, la independència és la única sortida que té el país per continuar sent.
Tercer objectiu: la majoria ha de ser parlamentària. Els polítics tindrem un país al darrera, però necessitem que algú camini davant. Europa i els EUA no s'hi posaran de cul.

Post Scriptum: Algú s'imagina una Catalunya independent que no parli català i no tingui tota la cura del món en mantenir i potenciar la seva cultura? Doncs això.

La Copa del poble, la vergonya del rei

Doncs si. Que li fumin pel broc gros. Aquest individu té la mateixa legitimitat que qui el va nomenar successor. Per això la competició va passar d'anomenar-se Copa de S.E. El Generalísimo per passar a ser la Copa del Rey.