Consum de mitjans per edats

Diguem quina edat tens i et diré quins mitjans tecnològics utilitzes (i a quina hora!)


Created by: MBA Online

Ensopegar amb un elefant

L'absurditat dels esdeveniments protagonitzats per la monarquia espanyola en la darrera setmana només és equiparable a la barra que han demostrat a l'hora d'aprofitar-se de l'erari públic. Gràcies a això, qualsevol apologia de la república com a sistema de govern es sosté sense esforç.

Amb tot, com a catalans ens convé recordar que la república que va sortir viva del sarau del 14 d'abril de 1931, no va ser l'efímera República Catalana proclamada cuita-corrents per Francesc Macià, si no la República d'Espanya de Manuel Azaña. Una lliçó que semblen haver oblidat aquells que confonen el possible adveniment de la tercera república amb majors cotes de comprensió espanyola envers els “nacionalismes perifèrics”. Per què, si no, rotatius com l'ABC o El Mundo, estarien fent campanya per l'abdicació joancarlista? Per donar resposta a Catalunya en les seves demandes econòmiques i identitàries?

El context actual, a més, és molt coincident amb el dels anys 30 del segle passat: una crisi demolidora, el desprestigi de la institució monàrquica i un augment creixent del descontentament dels catalans pel maltracte impositiu i identitari a que som sotmesos. Tanmateix, la proclamació republicana no va ser el desllorigador de tots aquests greuges, i només va servir per posposar-los en pro de valors tan desgastats com el bé de l'estat o la pau que al final tampoc va ser. Per resumir-ho planerament, tot parafrasejant Pla: “El que més s'assembla a un espanyol monàrquic, és un espanyol republicà”.

Acabi com acabi el serial dels Borbons, que el llegir no ens faci perdre l'escriure. És a dir, els nostres objectius nacionals pel dret a decidir el nostre futur com a poble, la seva reivindicació, i la seva execució final en forma de plebiscit, no han de quedar ajornats, descuidats, ni subjugats a cap altre interès que no sigui el del nostre país. El rei d'Espanya és un problema dels espanyols, i nosaltres, el que volem és deixar de ser-ho. No fos cas que tornéssim a ensopegar de nou amb el mateix elefant.

Article publicat a Reusdigital.cat el 17 d'abril de 2012

Internet i xarxes socials a Catalunya

Via @canantaviana

Source: escacc.cat via Ignasi on Pinterest

Polítiques públiques en e-Learning

Dins del Màster en TIC i e-Learning que esticx cursant a la UOC, us deixo una presentació en Prezi sobre un document de F. Pedró analitzant les iniciatives governamentals en la promoció de l'e-Learning.

Polítiques públiques en e-Learning on Prezi

Res privata

FOTO: http://www.fotolog.com/only_daaavid/about

Els ajuntaments van ser creats per prestar servei, administrar i planificar les necessitats urbanes d'una comunitat que conviu “ajuntada”. La gestió d'aquests serveis però, només és una forma d'administrar els elements comuns de la nostra convivència ciutadana. A finals del segle passat, alguns d'aquests serveis es van reorganitzar en forma d'empreses municipals per tal d'optimitzar-ne la gestió i fer-la més eficaç.

En la darrera conferència de l'alcalde Pellicer es va confirmar l'opció de venda d'algunes empreses municipals. Encara que no va especificar quines ni els detalls tècnics i econòmics de la proposta, convé una revisió d'aquesta iniciativa municipal encarada -a priori- a  obtenir liquiditat.

A l'hora de vendre una empresa -pública o privada, tant hi fa- es tenen en compte uns  factors elementals: si l'empresa té beneficis, quota de mercat, capacitat d'expansió, productivitat, etc. Òbviament, en cap cas trobaríem inversors per a empreses deficitàries. Amb aquests condicionants, cal preveure que les empreses amb més possibilitats de venda, ara mateix, serien: Aigües de Reus, Gesfursa (serveis funeraris) i Amersam (incloent la possibilitat de fer una separata i només vendre la gestió dels pàrquings municipals).

El que em sembla il·lògic d'aquesta operació és que ens acabarem desprenent de les empreses que, pel tipus de servei ofert, representen balanços anuals positius i, per tant, una font d'ingressos; i que aquelles empreses que, per la naturalesa de les seves prestacions sempre seran deficitàries, quedin en mans públiques, amb la necessària inversió municipal que n'eixugui el dèficit exercici rere exercici. De forma que de facto, encara es limitarà més la liquiditat futura de les arques municipals, tot restringint els ingressos locals als impostos d'origen patrimonial o a les subvencions i convenis amb organismes supramunicipals.

I el que em fa patir encara més és que els serveis que presten aquestes empreses es veuran condicionats principalment per criteris de mercat i no de servei, amb l'amenaça subjacent d'una reducció de llocs de feina per abaratir costos de forma immediata, ometent a més, el valor humà en les decisions que afecten el subministrament d'aigua, l'ús de la via pública o la gestió de decessos.

La situació econòmica actual no pot ser l'excusa per implementar un model de serveis al ciutadà basat en la gestió privada d'aquestos. No s'ha de confondre la confiança de l'electorat per quatre anys amb els poders notarials. I més quan, no ho oblidem, el propietari primer d'allò que es vol posar en venda és el propi ciutadà.

Article publicat a Reusdigital.cat el 30 de gener