Ho volem tot

A cara descoberta

La nostra cultura, mediterrània sobretot, bastida sobre factors geogràfics, econòmics, climàtics i antropològics, estableix relacions de veïnatge amb els conciutadans a partir de la seva identificació facial. No debades, la festa de la transgressió social per excel·lència -el carnaval- es configura a través de la ocultació de la cara.
A partir d'aquestes premisses, es pot arribar a entendre el debat sobre l'ús de qualsevol vestimenta o indumentària que oculti el rostre d'un ciutadà. Cal recordar però, que la legislació vigent ja ens obliga a estar permanentment documentats amb el DNI, i a mostrar el rostre davant qualsevol agent dels cossos de seguretat.
Així, quan aquest debat es focalitza en l'ús concret del burka o el niqab, amb el pretext de parlar sobre la immigració, o fent una apel·lació a la defensa dels drets de la dona, correm el risc d'esdevenir pertorbadors, malmetre la ingent tasca de cohesió que s'ha fet i es fa, per exemple, des de les escoles o els centres de salut, i complicar encara més la situació d'aquelles dones que suposadament intentem protegir.
Estem d'acord en que les polítiques sobre immigració s'han d'abordar des dels drets -i sobretot, els deures!- que comporta ésser ciutadà d'aquest país. La responsabilitat política rau també en no fer ús de la calculadora electoral cada cop que els partits de la dreta parlamentària perceben l'alè xenòfob de determinades plataformes que s'albiren en l'horitzó del 2011.
Si el que es vol és un debat seriós i responsable sobre les polítiques d'immigració cal que anem tots plegats a cara descoberta, sense subterfugis. Si el que es persegueix, en canvi, és l'estigmatització de col·lectius, és urgent treure-li el vel a la xenofòbia i la demagògia, que ens aboquen a la irresponsabilitat.

Article publicat al Diari Més el 18 de juny

Tornarem a véncer

A punt local

Cal Massó. Dimecres 5 a les 8 del vespre. Presentació de la nova web de Punt 6 Ràdio. Saludo a col·laboradors, companys de cent tertúlies, exalumnes en pràctiques, picapedrers de la ràdio i la comunicació local. M'assec amb en Gerard -excompany de feina i conductor del Toc de Queda-. L'acte molt mesurat: en el temps i en el format. La nova web: precisa, intuitiva i útil, com han de ser les webs, sinó és que persegueixen finalitats més vanitoses. De fet, la pròpia Punt 6 Ràdio s'ajusta a aquestos mateixos adjectius. És una emissora ambiciosa, feta i portada endavant amb mesura i coneixement del món comunicatiu local. Amb una programació molt diversa i alhora precisa en els continguts. Conduïda amb altes dosis de vocació periodística. Ocupant el lloc que altres han renunciat a ocupar des de fa molt de temps, i fent-se el referent de la radiofonia local. Això és Punt 6 Ràdio: l'emissora de Reus. I punt.

L'abstencionista accidental

La realització de les consultes sobre la independència de Catalunya, com la que celebrarem a Reus aquest diumenge, és la mostra més fefaent de la maduresa de l'independentisme al nostre país. Prova d'això n'és l'absoluta transversalitat en la implicació de pensadors, artistes, periodistes, empresaris o esportistes, per citar-ne alguns. En aquests moments l’opció independentista ha deixat de ser utòpica, per passar a ser plausible.

Per tant, més enllà del que digui el TC, queda certificat que l'autonomisme, com a forma de relació entre Catalunya i Espanya, ha entrat en via morta. La Constitució espanyola com a conjunt de normes amb els quals s'ha escrit l'Espanya post-dictatorial no admet que ens definim com a nació, que parlem la llengua que parlem i trenca tota coherència democràtica quan subjuga la voluntat de la ciutadania de Catalunya que és qui, en darrera instància, va ratificar l'Estatut de Catalunya.

La situació doncs, revela que aquest autonomisme apedaçat és el màxim nivell d'autogovern al que ens deixen aspirar. Així, CiU no pot continuar defugint el debat sobre el futur del país més enllà de quatre anys vista. Revela també que són impossibles altres opcions com el federalisme o l'estat confederal -que són políticament molt més ambicioses que l'autonomisme-, com encara persegueix insistentment el PSC. I finalment, evidencia a ICV que només hi pot haver una pregunta (la del 25-A) perquè l'estat ja ha donat resposta a les altres.

Algunes persones i alguns representants polítics podran tenir una actitud abstencionista aquest diumenge. Altres, fins i tot, en faran bandera. El que no admet ja cap inhibició és el futur del país. És hora de donar respostes.

Article publicat al Delcamp.cat el 22 d'abril