Després de la jornada electoral del dissabte, 7 de juny, m'havia quedat una sensació més aviat optimista del procés que Esquerra estava duent a terme. Sobretot per la lliçó democràtica i de maduresa política que ens situa a l'avantguarda del sistema de partits català. No hi ha cap partit, cap, que afronti aquest estiu un congrés i sotmeti a votació directa del seus militants els dos principals càrrecs de l'organigrama intern.
En canvi, el congrés d'aquest passat dissabte, ha evidenciat l'enquistament d'un seguit d'actituds polítiques pròpies d'un partit amb mentalitat de club: els xiulets a les delegacions d'altres partits, les excessives desconfiances entre sectors, l'inhibició política d'algun sector més. Hem ajornat el canvi a partit gran. Potser no estem preparats.
En canvi, el congrés d'aquest passat dissabte, ha evidenciat l'enquistament d'un seguit d'actituds polítiques pròpies d'un partit amb mentalitat de club: els xiulets a les delegacions d'altres partits, les excessives desconfiances entre sectors, l'inhibició política d'algun sector més. Hem ajornat el canvi a partit gran. Potser no estem preparats.
Fins que no es perdi la por a quedar-se sense poltrones ERC estarà enfangada en el llod del poder. S'està tirant per l'aigüera el capital de votants del partit. Tristíssim, camarada.
ResponEliminaNo accepto comentaris anònims. Tothom sap ben bé a qui s'adreça, oi?
ResponEliminaERC enguany no signa el manifest de l'11 de Setembre.
ResponEliminaSense comentaris...