Les petxines del Mercadal

Tinc un joc amb el meu fill: els dies que passegem pel Mercadal, revisem les rajoles centenàries a la recerca de fòssils de moluscs marins. N'hi ha, proveu-ho. De ben segur que aquestes restes deuen ser el més antic de la plaça. La resta d'usos que els reusencs hem practicat en aquest espai al llarg de la història han tingut una primera vegada però també una última. El mercat, que li dona nom, en podria ser un bon referent.
El fet de fons és que qualsevol activitat que s'escapi al concepte de "cultura de saló" topa inevitablement amb la utilització d'espais públics a l'aire lliure: Barraques, concerts, o la mateixa diada de Sant Jordi en podrien ser un exemple. I quan uso el verb "topar" ho faig en el sentit literal, el d'ensopegar. Des d'Esquerra, entenem que en un govern de coalició, el debat i el diàleg han de ser els elements fonamentals per mantenir la cohesió i la corresponsabilitat en les decisions que pren el consistori. El que no pot ser és que el criteri únic d'un àmbit com pot ser la utilització de l'espai urbà passi per sobre dels criteris culturals, per citar un exemple. Altrament, se'ns aboca al col·lapse.
Els fòssils de la plaça Mercadal són testimonis del passat però també la prova que res dura per sempre.