En aquell succedani del servei militar obligatori que en van dir Prestació Social Substitutòria (PSS), vaig anar a parar a la Creu Roja de Reus. M'hi vaig estar tretze mesos. No puc dir que hi perdés el temps. Sempre he pensat que cal aprofitar els aspectes més positius d'allò que ens ve determinat. Hi vaig fer bons amics i també, penso, un bon servei. Fins el punt que tinc dubtes sobre la conveniència d'alguna forma de servei social a la comunitat obligatori.Una de les persones amb les que vam compartir servei és en Ricard Expósito, de Reus. Bomber, i avui Cap dels GRAF de Tarragona i Terres de l'Ebre. Protagonista de la sessió de treball d'ahir a la comissió parlamentària sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, juntament amb els seus companys Juan Herrera, Cap dels GRAF de Barcelona; el cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou; Moisès Galán, cap de guàrdia del suport des del centre de comandament de Bellaterra, i el guaita dels GRAF de Lleida, Andreu Caravaca. Protagonistes tots ells, perquè van fer allò que comunment se'n diu "llegir la cartilla" als representants polítics de la comissió. Això no implica que tots els allí presents s'ajustessin a les crítiques formulades, però que cadascú agafi la part del pastís que li pertoqui.
Sóc del parer que a Catalunya tenim uns cossos de seguretat i protecció molt professionals. I no entec ni concebo aquesta actitud permanent que tenim com a país de posar en dubte totes i cadascuna de les accions que duen a terme. Dubte que també traslladem a altres sectors dels serveis públics com la sanitat o l'educació. I aquest qüestionament en debilita la seva acció, i sotmet les decisions que aquests professionals han de prendre al "què diran".
Fer de polític no és fiscalitzar el sistema. Fer de polític és prendre decisions polítiques en base a consideracions tècniques, i si cal, millorar els mecanismes del propi sistema per depurar mancances i errors. Però sobretot, és donar la cara per la gent que se la juga, dia sí, dia també.
De'n Ricard me'n va quedar una bona amistat, moltes estones al volant fent trasllats o transportant valises pel dipòsit de sang de l'Hospital de Sant Joan; molts, molts acudits i el gust per les cançons de la Loreenna McKennitt. Dubto molt que cap dels representants polítics de la comissió s'hagi socarrimat mai les celles ni les pestanyes en l'extinció de cap incendi.. En canvi, posaria la mà al foc per la professionalitat, la lleialtat personal i la companyonia d'en Ricard i els seus col·legues, perquè sobretot els bombers tenen companys, que se la juguen amb ells i per ells, i els bons companys mai abandonen els seus.
Sóc del parer que a Catalunya tenim uns cossos de seguretat i protecció molt professionals. I no entec ni concebo aquesta actitud permanent que tenim com a país de posar en dubte totes i cadascuna de les accions que duen a terme. Dubte que també traslladem a altres sectors dels serveis públics com la sanitat o l'educació. I aquest qüestionament en debilita la seva acció, i sotmet les decisions que aquests professionals han de prendre al "què diran".
Fer de polític no és fiscalitzar el sistema. Fer de polític és prendre decisions polítiques en base a consideracions tècniques, i si cal, millorar els mecanismes del propi sistema per depurar mancances i errors. Però sobretot, és donar la cara per la gent que se la juga, dia sí, dia també.
De'n Ricard me'n va quedar una bona amistat, moltes estones al volant fent trasllats o transportant valises pel dipòsit de sang de l'Hospital de Sant Joan; molts, molts acudits i el gust per les cançons de la Loreenna McKennitt. Dubto molt que cap dels representants polítics de la comissió s'hagi socarrimat mai les celles ni les pestanyes en l'extinció de cap incendi.. En canvi, posaria la mà al foc per la professionalitat, la lleialtat personal i la companyonia d'en Ricard i els seus col·legues, perquè sobretot els bombers tenen companys, que se la juguen amb ells i per ells, i els bons companys mai abandonen els seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada