A les portes d'un nou cicle electoral, és ben evident que la política i els polítics pateixen descrèdit, més enllà de les sigles i els logotips. Aquest descrèdit -desafecció, és l'eufemisme que s'empra- es basa en la desconfiança, de la mateixa forma que l'acte de votar es basa en la confiança. Amb tot, només cal revisar la història per observar que la política -i les seves versions i perversions- ha estat sempre la mateixa des de les primeres civilitzacions i fins ara. Avui, diuen que els polítics troben solucions a problemes que la gent no té, i no tenen solucions als problemes en què la gent es troba. Doncs comencem per aquí.En aquest context, les noves tecnologies obren més i millors canals de comunicació, transparència i participació real -bidireccional i vinculant-. Però la política 2.0, com les versions del software informàtic, parteix d'una base: en aquest cas la política 1.0. I aquesta es configura sobre unes eines totalment reals: escoltar, no prometre res que no es pugui complir, començar pels problemes més immediats i urgents, amb solucions d'execució ràpida; pensar en els grans projectes de ciutat sense vendre'ls com les solucions dels petits problemes d'avui, si no com a reptes col·lectius. I sobretot, promoure l'acte de votar com a eina principal d'acció ciutadana. Si un miler de voluntaris, organitzats en plataforma, poden organitzar i executar una consulta pel proper 25 d'abril a Reus, què no podrà fer una màquina plenament operativa com un ajuntament?
És hora de preguntar als ciutadans pels temes de ciutat. Sense eufemismes participatius. La nostra societat ha de ser consultada per les reformes urbanístiques, els plans de desenvolupament econòmic, els models de transport i sostenibilitat mediambiental, per l'accionariat de les empreses sostingudes amb fons públics, i un llarg etcètera. El vot és el contracte ciutadà que ens fa corresponsables del nostre present, i ens permet il·lusionar-nos pel futur.
És hora de preguntar als ciutadans pels temes de ciutat. Sense eufemismes participatius. La nostra societat ha de ser consultada per les reformes urbanístiques, els plans de desenvolupament econòmic, els models de transport i sostenibilitat mediambiental, per l'accionariat de les empreses sostingudes amb fons públics, i un llarg etcètera. El vot és el contracte ciutadà que ens fa corresponsables del nostre present, i ens permet il·lusionar-nos pel futur.
Article publicat a Reus Digital i el Diari Mes Reus, l'1 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada