Si ets d'esquerres, on vas?

Amb un regust més agre que dolç, paeixo encara el debat que Reusdigital va organitzar al voltant del futur nacional de les esquerres. Res de nou sota el sol: la major part de les intervencions van ser fetes en clau de monòleg i algun indici de debat va quedar en increpació més que altra cosa.

Però m'atreviria a afirmar que el panorama no és tan decebedor com es proclama. Primer, el repte sobiranista que afronta el nostre país, ha definit una línia que, encara que es vulgui postergar, defineix dos blocs polítics: l'independentista i l'unionista. Tenim doncs, un factor de difícil solució per a treballar plegats. A més, si entenem que des del dogmatisme pur al pragmatisme descarat, hi ha un ample espai polític per a portar a terme accions de progrés molt diverses, tenim també una altra línia divisòria: mai serem prou fidels a unes idees i/o a la realitat, com es voldria. La unitat de les esquerres és tan difícil doncs, com la de les dretes.

Segon. La crisi actual és el reflex evident que no s'ha actuat com caldria a nivell polític. També des dels governs progressistes, aquí i a Europa. Així, de Catalunya estant, associem encara dretes amb feixisme -la història ens precedeix-, però cal recordar que el monopoli de la veritat és un greal impossible. Seria desitjable per tant, que superéssim la dicotomia bons-dolents que ens limita l'autocrítica real i sobretot, la capacitat de corregir.

Cal acceptar que les polítiques de benestar que van permetre la recuperació d'Europa després de la Segona guerra mundial, han quedat desbordades per l'aprimament de la base de la piràmide demogràfica i una gran diversitat de factors més, associats sobretot a la globalització. I conseqüentment cal incorporar solucions noves que permetin assegurar la justícia social i la igualtat d'oportunitats, i que evitin alhora, la marginació i l'estratificació social, mentre construïm una democràcia més transparent, realment participativa i que garanteixi tant la llibertat individual com col·lectiva de la ciutadania. La innovació política és també, un repte pendent de les esquerres.

I tercer. La construcció de majories polítiques respon a l'existència d'elements clars: lideratge, coherència, projecte de govern, definició d'horitzons col·lectius clars i possibles, transparència, perfils de grup, etc. Aquestes majories es guanyen la confiança dels votants. A hores d'ara, els partits d'esquerres que ostentaven majories les han perdudes precisament per mancança d'un o més factors -segurament molts-, i els partits que encara no les han assolit pateixen del mateix. L'equilibri obre la porta a la centralitat.

Sóc del parer que l'assoliment de la independència nacional i la constitució d'un estat propi desdibuixaran en gran mesura algunes d'aquestes línies divisòries, ara tan marcades, i permetran la redefinició de l'espai polític d'esquerres per forjar un gran partit de govern. El progrés nacional ho necessita.

Article publicat a Reusdigital el 24 de gener de 2013