En les darreres eleccions al parlament
de Catalunya, CiU va obtenir el 38,43% dels sufragis, amb una
participació del del 58,78%. Creuant aquestes dades s'obté que els
62 diputats de la federació representen directament al 22,43% de la
totalitat del cens electoral del principat. Podem efectuar els
mateixos càlculs per a la resta de formacions: PSC (10,72%), PP
(7,22%) ICV (4,30%), ERC (4,09%), SI (1,92%) i C's (1,98%).
No és el meu objectiu exposar les
bondats i febleses del sistema electoral i dels perquès de
l'abstenció, massa elevada al meu entendre. Més aviat pretenia
quantificar el grau de correspondència entre la població i els
partits polítics que obtenen representació parlamentària i, per
tant, capacitat legislativa. Amb tot, existeix el costum polític
-mal costum, afegiria- d'utilitzar en va el nom del poble, tot
atorgant-se'n la representativitat amb una alegria que esparvera i
que trepitja perillosament la línia vermella de la demagògia.
A la vista està que cap formació
política arriba a obtenir el suport directe de més de la quarta
part del poble. Resten doncs, grans volums de ciutadania que
reparteixen el seu suport a altres partits o senzillament deixen de
fer-ho. De fet, dissortadament, cap partit supera en vots per si sol
el gruix de ciutadans abstencionistes.
Així doncs, els discursos, eslògans,
argumentaris i altres elements de transmissió del missatge polític,
haurien de mantenir un cert capteniment a l'hora de posar el nom del
“poble” en les seves premisses. Més que res per evitar confondre
la part amb el tot, i els resultats electorals amb un podi. Tenim un
seguit de dèficits en cultura política que podríem començar a
resoldre si entenguéssim que el 26 de novembre, siguin quins siguin
els resultats de cada força política, ningú podrà atribuir-se el
pensament, les necessitats, les voluntats o la representació de la
ciutadania, de forma absoluta. L'única institució que pot i ha
d'exercir aquest dret és el Parlament de Catalunya i la totalitat
dels seus 135 diputats, que escollim aquest diumenge.
Article publicat a la secció d'Opinió de DelCamp.cat, el 22 de novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada