Reus desmarcat

FONT: http://www.floridaipblog.com

En aquest món que ens ha tocat viure, on tot és tan proper i immediat, els trets d’identitat —tant la individual com la col·lectiva— són essencials per la forma en que ens presentem i se’ns coneix. Si parlem de Reus, són aquestes característiques les que donen «marca de ciutat», la situen en els circuits econòmics i atorguen potencialitats. És del tot evident que cap ciutat no pot exercir lideratges en tots i cadascun dels camps del desenvolupament humà i, per tant, aquesta ha de prioritzar aquelles fortaleses que ha adquirit amb el temps i la voluntat dels seus ciutadans.

Per això mateix, la ciutat de Reus, que ha estat durant força temps un referent comercial i cultural del país, té l’obligació de mantenir aquest lideratge adaptant-se, si cal, a un context de crisi que, de fet, és general. És inconcebible que només amb dos anys de mandat municipal s’hagi deixat en guaret la política de museus, es mantingui ajornada sine die la inauguració de la Biblioteca Pere Anguera, s’hagi posat a lloguer el Centre d’Art Cal Massó o es doni per finat el Consorci del Teatre Fortuny amb una programació de temporada que encara està a les beceroles i renunciant a la producció pròpia en l’àmbit del CAER, per citar exemples recents. Ens esperen sorpreses també en l’àmbit dels festivals Trapezi, Cos o de curtmetratges?

Només amb un senzill repàs a la cartellera d’altres ciutats n’hi ha prou per veure que les companyies teatrals, de dansa, de música i altres artistes segueixen combatent aquests temps de precarietat amb altes dosis d’imaginació i eficiència, muses que semblen haver abandonat la Regidoria de Cultura de la ciutat. I és que em costa d’imaginar, per exemple, que amb el reguitzell d’autors musicals que pul·lulen per les nostres llistes de reproducció, no n’hi hagi que s’avinguin a fixar un estipendi segons aforament. O sense anar més lluny, que no es recorri a un recurs en voga com el micromecenatge, que ja ha aconseguit finançar alguns projectes cinematogràfics tant en l’àmbit local —Veritas— com en el nacional —L’endemà— o el Reggus. El país continua movent-se culturalment. És a Reus on s’ha llençat la tovallola.

La cultura a Reus ha estat un tret de caràcter, ja que, a falta de llegats artístics de la munió de fills il·lustres —Fortuny, Gaudí, Pasqual, Ferrater, etc.— que hi tenen casa natal, la societat ha bastit projectes de tota mena, ha construït teatres, ha fet planter d’artistes i ha incorporat la creació i l’aprenentatge cultural en el seu dia a dia. La vitalitat reusenca és també tot això. Emprenedoria en diem avui. I ara la resposta és tancar equipaments.

Per Reus, la cultura representa un dels motors de creixement, de projecció de ciutat. Aplicar la política de restriccions, també en aquest camp, ens condemna a la pèrdua d’un factor important de dinamització econòmica, ens empobreix la capitalitat cultural que havíem ostentat i ens aparta de la centralitat nacional. Com diuen els professionals de l’escena davant l’adversitat: «La funció ha de continuar.» La marca Reus bé s’ho mereix.

Article publicat a DelCamp.cat el 3 d'abril de 2013