Esquerra. Punt i seguit (I)

Després d'un mes de les eleccions generals, hi ha dues reflexions a fer. La primera, avui.
Pel que fa a l'anàlisi de resultats cal fer referència a un breu article de l'Elisenda Paluzie a l'Avui de diumenge on desgrana amb rigor científic el destí dels vots que Esquerra ha perdut en referència a les mateixes eleccions de fa quatre anys. Amb tot, per establir un bon estudi hauríem de partir també de les mateixes circumstàncies que van empènyer 650.000 persones a votar Esquerra el 14 de març de 2004. Circumstàncies que aquest 9 de març no es repetien. Un bon punt per comparar resultats serien les eleccions al Parlament de 2006 donat que el nombre de votants s'establia en un valor sostingut de 420.000 des de les eleccions al Parlament de 2003. Per tant, el nombre d'electors que ens van fer confiança ara fa un mes s'hauria reduït en 120.000. Tenint en compte que els partits que tenim a tocar ideològicament -ICV i CiU- han perdut de mitjana uns 60.000 vots fruit de la polarització d'aquesta campanya, ens trobem amb 60.000 electors de més que se'ns han quedat a casa respecte les eleccions de fa dos anys. Evidentment, aquestes disertacions tampoc es cenyeixen a un rigor científic massa exhaustiu, com tampoc ho fa la senyora Paluzié obviant ciutats de menys de 10.000 habitants, encara que només representin el 22 % del cens electoral. Tot allò que no representi entre el 95 i el 99 % del cens tendeix a esbiaxar en un o altra sentit les conclusions de la davallada -real, per altra banda- d'Esquerra i per extensió -ICV, CiU- del catalanisme polític. El fet és que allò que va motivar 650.000 persones a votar-nos fa quatre anys no ha estat present en aquesta campanya i, per tant cal retrobar aquesta motivació.