No és que en l'anterior post intentés fugir d'estudi amb la relativització dels resultats d'Esquerra. Senzillament, els finals de cicle es proclamen quan s'esgota una estratègia i com a conseqüència els resultats no acompanyen. Aquestes darreres eleccions cada cop m'amoïnen menys donat que s'ha vist clarament que la influència catalana a Madrid tendeix a zero i per tant, el màxim al que poden aspirar les forces d'origen catalanista -deixem-ho així- és a pactes circumstancials. Res a fer amb un canvi d'actituds, ni de conceptes envers la relació Catalunya-Espanya. Vet aquí doncs, la relativització dels resultats d'ERC. Cal recordar com s'han quedat CiU i ICV? Cal repetir quin ha estat el missatge de campanya del PSC? Doncs ja som al cap del carrer.
Fent un pas endavant en les meves reflexions, cal fer notar que la majoria de partits catalans, afrontem congressos nacionals aquest estiu. Això denota sobretot, l'esgotament d'una manera de fer política, l'esgotament ideològic també del catalanisme polític i per extensió del sobiranisme, però sobretot, un esgotament social. La sensació de que no hi ha res a fer. La percepció que la maquinària de l'estat engollirà qualsevol temptativa amb una mínima petja d'identitat.
En aquest sentit començo a trobar força interessants la proposta d'atemptats ridiculistes que proposa en Marc Arza.
Fent un pas endavant en les meves reflexions, cal fer notar que la majoria de partits catalans, afrontem congressos nacionals aquest estiu. Això denota sobretot, l'esgotament d'una manera de fer política, l'esgotament ideològic també del catalanisme polític i per extensió del sobiranisme, però sobretot, un esgotament social. La sensació de que no hi ha res a fer. La percepció que la maquinària de l'estat engollirà qualsevol temptativa amb una mínima petja d'identitat.
En aquest sentit començo a trobar força interessants la proposta d'atemptats ridiculistes que proposa en Marc Arza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada