Tot i ser un ex-practicant de futbol, sempre he gaudit més jugant-lo que veient-lo. Emperò, avui val a dir que he xalat de debò amb el partidàs que les jugadores de la selecció nacional femenina, en la final del Campionat mundial de Futsal, 
han jugat contra la selecció nacional de Galícia. Les excel·lents combinacions de la Nona -amb dos gols i diverses passades-, l'ordre en el camp capitanejat per la Laura Rodriguez -dos gols també, un a 14'' del final-, i la fermesa sota els pals de la Noe, no han d'envejar res de res als partits professionals que ens regalen cada cap de setmana. Les jugadores de Galícia -liderades per Pacios i Riveira- han topat una i altra vegada amb l'ordre defensiu de les catalanes que han sabut jugar molt bé al contraatac marcant els quatre gols amb la defensa gallega trencada. Al final, l'himne nacional -sencer!- i la senyera dalt de tot. Una crònica esportiva que m'agradaria llegir més sovint.
han jugat contra la selecció nacional de Galícia. Les excel·lents combinacions de la Nona -amb dos gols i diverses passades-, l'ordre en el camp capitanejat per la Laura Rodriguez -dos gols també, un a 14'' del final-, i la fermesa sota els pals de la Noe, no han d'envejar res de res als partits professionals que ens regalen cada cap de setmana. Les jugadores de Galícia -liderades per Pacios i Riveira- han topat una i altra vegada amb l'ordre defensiu de les catalanes que han sabut jugar molt bé al contraatac marcant els quatre gols amb la defensa gallega trencada. Al final, l'himne nacional -sencer!- i la senyera dalt de tot. Una crònica esportiva que m'agradaria llegir més sovint.
Neix un nou festival de poesia a Les Borges del Camp:
ResponEliminahttp://rierada.blogspot.com