Inflexió

És d'una ingenuitat política immensa el fet de pensar que la sobirania nacional vindrà donada per una majoria absoluta d'ERC. Tant els països que han assolit la independència recentment -com Montenegro-, com els que la treballen des del govern autònom -com Escòcia- disposen d'un sistema de partits que abarca les diferents ideologies polítiques modernes -l'eix dreta/esquerra- però amb la sobirania nacional com a element essencial. És lògic doncs, que aquests partits siguin independentistes en tant que el país que aspiren a governar no disposi de la plena capacitat de gestió dels seus recursos i dels seus actius. També serà lògic que aquests deixin de ser independentistes a partir del moment en que s'assoleix el reconeixement com a estat independent. Així doncs, continuant amb l'exemple, a Escòcia advoquen per la independència el Partit Nacional Escocès (SNP), el Partit Verd Escocès (SGP), el Partit Socialista Escocès (SSP), el Partit Independentista Escocès (SIP) i el Partit d'Escòcia Lliure (FSP).

Per tant, és un signe de normalitat política nacional que a casa nostra hagin sorgit en els darrers anys partits com les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) o que partits nacionalistes/catalanistes com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Unió Democràtica de Catalunya (UDC) o el mateix Partit Socialista de Catalunya (PSC) hagin hagut de veure com els corrents sobiranistes prenien embranzida en la pròpia definició ideològica, o fins i tot, la mateixa Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) pateix avui mateix una declaració en forma de manifest d'una colla de militants que en reclamen un compromís obert amb la sobirania del Principat. No són fets aillats.
Matemàticament, el punt d'inflexió en una funció ve determinat per un canvi de curvatura de convexa a còncava o viceversa. La curvatura nacional ja ha quedat prou forçada amb el menyspreu continuat al fet nacional català però sobretot, al menysteniment reiterat de les necessitats bàsiques de la societat catalana. Alguna cosa ha canviat.