Tal i com ja he repetit en dues ocasions al De Bon Matí, amb el Jordi Escoda, se'm fa difícil posar-me íntegrament al costat del govern palestí o de l'israelià en el conflicte de Gaza. Per una raó ben simple: en ambdós governs s'actua amb estratègia política i bèlica. Israel, condicionat per unes eleccions que estan a dos o tres mesos vista. En el cas palestí, perquè utilitza la seva debilitat armamentística per justificar els atacs amb coets Khazam, com si la superioritat de l'exèrcit israelià justifiqués la violència. Doncs això, que no hi ha voluntat.
En canvi, m'és molt més fàcil, sense vacil·lar, considerar que hores d'ara qui ho està patint és la població palestina i la israeliana, sense distinció. Perquè, què val més: un mort civil palestí o un d'israelià? La mort -colateral!, quin eufemisme més pervers- d'una persona que s'ha llevat confiat d'acabar el dia amb els seus fills, o els seus pares, o la seva parella i veu que això s'estronca per una bomba o un míssil és diferent segons l'estat que ha de garantir el seu dret a la vida?
En canvi, m'és molt més fàcil, sense vacil·lar, considerar que hores d'ara qui ho està patint és la població palestina i la israeliana, sense distinció. Perquè, què val més: un mort civil palestí o un d'israelià? La mort -colateral!, quin eufemisme més pervers- d'una persona que s'ha llevat confiat d'acabar el dia amb els seus fills, o els seus pares, o la seva parella i veu que això s'estronca per una bomba o un míssil és diferent segons l'estat que ha de garantir el seu dret a la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada